ESPECIALISTA EN
Embaràs, Infertilitat i Nova Parentalitat
La nova paternitat sempre constitueix un canvi en el cicle vital de les parelles. Amb nova paternitat entenem l’arribada d’un fill/a. En general aquesta arribada ocorre de manera biològica —via concepció i embaràs— però no és l’única manera. Per la sort de molts, avui en dia hi ha mètodes de reproducció assistida i alternatives a la paternitat biològica, com l’adopció, l’acollida o el ventre de lloguer. Sigui com sigui, l’arribada d’un nou ésser a les nostres vides és un moment de canvi: requereix un temps per conèixer-se, adaptar-se i adquirir o generar competències fins aleshores no necessàries.
Com tots els canvis, pot ser un període d’estrès, nervis, inseguretat i incertesa, i de vegades pot generar ansietat, por, i conflictes en la parella que poden desembocar en situacions de malestar significatiu. Passa, també, que per algunes parelles el camí d’arribada dels fills no ha sigut fàcil, i no parlem només de situacions d’infertilitat. Alguns embarassos no són tan meravellosos com de vegades els venen, i comportem mals d’esquena, nàusees, canvis d’humor o irritabilitat que xoquen amb la imatge idíl·lica de la dolça espera. Cada parella té una experiència única i particular tant de l’embaràs i el part, com de l’arribada del nou membre i les primeres etapes de criar-lo. Per suposat, hi ha parelles que no experimenten dificultats, o bé tenen recursos per anar afrontant els reptes. I per aquelles parelles que ho necessiten existeix l’acompanyament terapèutic.
Com pot ajudar en aquestes situacions, la psicoteràpia?
EMBARÀS
L’acompanyament durant l’embaràs s’adapta a les necessitats de cada dona o parella. Hi ha dones que presenten por al dolor o al part i buscaran el recolzament i els recursos per fer-hi front; n’hi ha que senten tristor i/o soledat i poder expressar-se els ajuda. Hi ha parelles que poden sentir que no seran capaces d’assumir la seva paternitat o fins i tot poden haver-hi embarassos no desitjats que causaran estrès psicològic i que podran ajustar-se positivament a través de l’acompanyament. Hi ha, també, situacions no desitjades i intenses com l’avortament, els avortaments de repetició o el dol perinatal. Sigui quina sigui la situació, buscar l’ajuda de professionals sanitaris com les matrones —ideals per a tot el suport pre i postpart— o psicoterapeutes especialitzats pot millorar de manera significativa el benestar de les futures mares i parelles, acompanyar en moments tan crítics com la pèrdua d’un fill i prevenir complicacions futures.
INFERTILITAT
Quan una parella no pot aconseguir la maternitat/paternitat per propis mitjans, hi ha un patiment molt gran; tenir el desig de ser pares i que no arribi és molt dolorós. Després d’un temps d’intentar-ho —generalment 12 mesos— és el moment de recórrer a un especialista. I llavors arriben les proves, les pors, els dubtes i molta incertesa. Una vegada sabut el diagnòstic apareixen les opcions i s’han de prendre decisions. Desafortunadament, són decisions que es prenen alhora que es travessa un dol: el dol de no poder ser pares de la manera que havien imaginat. No es descansa, l’estrès és continu, i les parelles decideixen un camí —que en la majoria de casos és intentar-ho via mètodes de reproducció assistida— i arriben els tractaments, les hormones, més incertesa i por per no saber si funcionarà. Cada visita és un moment intens, una muntanya russa. De vegades arriba el resultat esperat i de vegades no… És esgotador. Les parelles se senten aclaparades amb tanta emoció i moltes vegades no ho poden compartir amb el seu entorn perquè la infertilitat és bastant desconeguda en el món. Falta sensibilitat per acompanyar-la i les dades confirmen el patiment de les parelles. Per això, a la majoria de centres —públics o privats— de reproducció assistida hi ha equips multidisciplinars amb psicòlegs i psicoterapeutes. Un bon acompanyament genera una diferència en les experiències i situacions que transiten aquestes parelles.
NOVA PARENTALITAT
Com he explicat, l’arribada d’un nou ésser és un moment emotiu i especial, i a la vegada un repte. Hi pot haver embarassos de risc, avortaments previs i experiències vitals estressants que conviuen en un mateix moment. Aleshores s’acumula l’ansietat, el cansament o el malestar. La nova paternitat/maternitat pot ser difícil de gestionar amb les famílies d’origen. Les parelles es poden sentir aclaparades per les visites o necessitar intimitat per adaptar-se al canvi. Arriba el nen i tot es magnifica: pot ser un bon moment per buscar ajuda professional.
Algunes situacions que es poden beneficiar especialment de l’acompanyament són la monoparentalitat, situació que comporta que totes les funcions parentals siguin assumides per una sola persona, sigui pel motiu que sigui. Aquesta càrrega extra de responsabilitat pot generar molt d’estrès; poder tenir ajuda de professionals a més de familiars i amics pot ser un bon factor protector.
Altres situacions serien aquelles en què els fills arriben després de dificultats prèvies de concepció com en la infertilitat o l’adopció. Totes dues produeixen esgotament, i no parlem dels processos burocràtics eterns de l’adopció. Què passa llavors? De vegades es fa una certa idealització de la paternitat o es creen expectatives poc ajustades a la realitat, perquè el desig i la il·lusió fan que aquesta idealització es faci de manera natural, a més de ser necessària per continuar. Aleshores, quan per fi s’arriba al objectiu, l’experiència pot distar de la imaginada, i el cansament, l’estrès acumulat, les emocions… tot això necessita un petit ajuntament, integració de l’experiència i comprensió del procés.