EDUCADORA
Disciplina Positiva Famílies
Com podem treballar les habilitats parentals?
És important tenir clar que les habilitats parentals de l’educació efectiva s’aprenen, no s’hereten. Evidentment, l’estil parental o certs patrons conductuals poden reflectir el dels nostres pares, però no necessàriament. Quants pares conscients, atents i respectuosos han tingut uns pares rígids, violents o desqualificadors?
Per això recórrer a professionals per adquirir-les és una bona manera. Sempre que es pugui, el format més complet són els tallers, perquè s’adquireixen a través de l’experiència pròpia i no es queden només en un pla teòric. A més, s’aprèn amb altres pares i aquesta riquesa és molt poderosa. Avui en dia hi ha un munt de tallers i centres que en fan, o si no s’hi pot anar o no és una opció atractiva per vosaltres, qualsevol altre mètode pot ser beneficiós; en especial, les consultes particulars. Tracten cada cas particular, s’avalua i s’ofereixen els recursos/eines necessàries per a cada situació i família. És un aprenentatge adaptat i específic.
Per una primera presa de contacte, les conferències o xerrades són genials —moltes vegades gratuïtes o a través d’entitats sense ànim de lucre, centres públics o AMPAs. Poden ajudar a reflexionar i entendre millor per què hi està havent un canvi en la paternitat i cap a quina direcció.
Què és la disciplina positiva?
És una metodologia que s’origina als anys 20. Neix de les idees d’Alfred Adler, psiquiatra infantil i creador del corrent de Adleriana, i Rudolf Dreikurs, psiquiatra austríac i educador. En els anys 80 Jane Nelsen i Lynn Lott sistematitzen tot aquest coneixement, aconsegueixen que s’experimenti i se’n comproven els beneficis com a metodologia educacional.
La DP serveix tant per comprendre el comportament dels infants com per guiar-los en el seu camí. Té la intenció d’ensenyar al nen competències bàsiques per la vida i promou un acompanyament positiu, afectiu i respectuós per pares i fills.
Els pilars en què es recolza són la comunicació, l’amor, l’enteniment i l’empatia. Busca que es disfrutin les relacions familiars i ofereix multitud d’eines als pares. Moltes d’aquestes eines serveixen per entendre el comportament dels fills, fins i tot quan no es considera adequat, i d’aquesta manera permet reconduir-lo. Es recondueix la conducta mitjançant el respecte, sense lluites de poder i amb una mirada positiva. No inclou el càstig, el control excessiu ni la permissivitat.
Adler i Dreikus afirmen que “tots els éssers humans actuem amb un propòsit, que és el de la connexió, el sentiment de pertinença i de ser significatius o contributius en un grup, a una comunitat, a una família”.
La DP ens ajuda a entendre el que els nens pensen, senten i diuen d’acord amb els mètodes o estils d’educar que tenen els pares. La conducta del nen és com un iceberg: nosaltres veiem la part que està per damunt de l’aigua —que és la conducta. Tot i així, la part necessària per entendre aquesta conducta està per sota, i la DP ens dona les eines necessàries per aconseguir-ho.
Un nen en recerca d’aquest objectiu de connexió sempre segueix un procés d’acord amb les experiències i relacions que viu amb l’entorn:
- Percepció.
- Interpretació.
- Elaboració d’una creença.
- Presa d’una decisió.
Vejam un exemple: l’Anna és una nena de 6 anys que cada vegada que va a un lloc nou es porta malament. Pega a altres nens, trenca les joguines, i no fa cas a ningú. El seu comportament és la part visible de l’iceberg. Vejam què hi ha per sota:
L’Anna, amb la seva necessitat de pertànyer i connectar, es pregunta qui soc?, soc bona?, soc dolenta?, soc adequada? Obté la resposta a partir de la percepció i interpretació de l’entorn, en aquest cas del que diuen d’ella. Si indaguem, sentim que sovint els pares i els mestres diuen que “l’Anna és dolenta, es porta molt malament”. A partir d’aquesta informació, l’Anna obté resposta a les seves preguntes i ho utilitza per pertànyer: elabora la creença “soc dolenta” i pren la decisió que “per connectar amb els altres em portaré malament”. I és així com l’Anna, cada vegada que va a un lloc nou, es basa en aquesta decisió i en el seu propòsit de connexió a l’hora d’actuar.
Per canviar la conducta visible deixaríem de descriure l’Anna com a dolenta i la convidaríem a participar en les tasques o activitats de la família o entorn, com involucrar-la en la cura d’un germà petit, per fomentar el seu sentit de pertinença i connexió.
Quins són els 5 principis de la DP:
- És amable i ferma al mateix temps —respectuosa i motivadora.
- Ajuda els nens a sentir-se importants: connexió.
- Visió a llarg termini: el càstig funciona a curt termini però té efectes negatius a llarg termini.
- Ensenya habilitats valuoses per la vida: respecte, habilitat per resoldre problemes, participació, col·laboració, responsabilitat.
- Incentiva que els nens desenvolupin les seves capacitats i en siguin conscients.
¿Quins serveis en DP puc oferir-te?
Faig tallers i conferències per grups i entitats a demanda. També faig consultes privades presencials i/o online.
Per a més informació, et pots posar en contacte amb mi a través de la web o email de contacte.
Membre de:
