Psicoteràpia Individual
En sistèmica, no és tan rellevant el diagnòstic o etiqueta que pugui posar-se al patiment —o a conductes associades—, com la identificació d’allò que ho genera i/o ho fixa en el temps. Una vegada identificat, l’objectiu principal és dotar la persona de recursos i eines perquè pugui desenvolupar les habilitats necessàries que la duguin a disminuir el seu malestar, a més de ser capaç de posicionar-se d’una manera més còmoda i tranquil·la en tot el que experimenti.
La sistèmica considera tot símptoma una oportunitat de canvi: és la manera que té el nostre cos d’expressar tal necessitat de canvi. Observar, doncs, tots els símptomes és positiu. D’aquesta manera, no es busca fer-los desaparèixer i ja està, sinó connectar amb ells, conèixer-los, entendre’ls, cuidar-los i acompanyar-los per evitar que tornin a aparèixer en un futur —i perquè es tinguin els recursos necessaris per afrontar-los si tornen a sortir. En definitiva, tot símptoma o malestar que sorgeixi en la persona podrà ser tractat.
Durant l’acompanyament, sempre es tindran en compte els diferents contextos de la persona i les seves relacions. De totes maneres, a diferència de la teràpia familiar o de parella, el canvi se centrarà únicament en la persona que el sol·licita. Això sí: si el terapeuta ho considera oportú i el sol·licitant hi està conforme, es podrien convidar un o diversos familiars —o persones significatives— a una sessió puntual amb fites específiques. Això s’anomena TIS —Teràpia Individual Sistèmica— amb persones significatives i tan sols és una de les moltes opcions.
Algunes de les situacions en què es pot acompanyar individualment són:
- Patiment, pors i fòbies.
- Baixa autoestima.
- Inestabilitat emocional.
- Canvis vitals estressants.
- Dificultats en la presa de decisions.
- Estrès.
- Insomni i/o alteracions de la gana.
- Mobbing.
- Dol i pèrdues.
- Infertilitat i embaràs.
- Aïllament.
- Desenvolupament d’habilitats socials.
- Creixement personal i autoconeixement.