SERVEIS DE
Psicoteràpia Familiar
Tothom té una família. Tinguin més o menys relació, sigui biològica o d’acollida, se n’hagin mort els membres o es desconegui un dels progenitors… tots formem part d’una família. I doncs, per què és d’estranyar que existeixi una teràpia basada en la família? Allò desconegut sol resultar estrany, però posem-hi remei.
La TFS o Teràpia Familiar Sistèmica es basa en la idea que tant la salut emocional de les persones, com les seves habilitats, recursos comunicatius i resolutius, i la seva capacitat de sobreposar-se a les adversitats estan molt determinats per la família a la qual pertanyen i a la seva història vital. La família és el primer àmbit de socialització del nen i és el primer context o sistema en què el nen aprèn a vincular-se. Està demostrat que els primers anys de vida són els més importants pel que fa a la construcció del vincle, la identitat i l’autoestima.
Com que no existeixen manuals per relacionar-se en família ni de com educar els fills, les coses surten com poden —bé, avui en dia hi ha centenars de webs i una pila de llibres, però d’instruccions clares i específiques, poques! Com creus que et quedarien els mobles d’Ikea si no vinguessin amb instruccions? A més, els tipus de família han augmentat aquests darrers anys: que si monoparentals, que si reconstituïdes, que si d’acollida… tot molt complex, oi?
Amb tanta evolució, varietat i coneixement, arriba una comprensió més profunda dels processos relacionals, i es desenvolupen estratègies més elaborades i específiques d’intervenció. Per exemple, em ve al cap el tema dels divorcis; avui en dia no ens estranya sentir que una parella decideix fer la passa, però… i fa 40 anys? Doncs mira, són 40 anys que ens han permès veure les conseqüències que tenen, i sobretot, són una oportunitat per oferir accions preventives, de reparació i resolució a aquest tipus de conflictes. A que no és tan estrany que actualment les famílies recorrin a teràpia familiar en casos de divorci? Alguna cosa bona deu tenir!
I què passa amb les famílies reconstituïdes? Doncs el que passava antigament amb el divorci, que cada vegada és més comú i probablement d’aquí uns anys veurem un augment de famílies d’aquest tipus que recorren a teràpia. I per què? Perquè són famílies que neixen d’una nova parella on un o tots dos membres tenen fills de parelles anteriors. Com que cada família té les seves normes, la seva manera de fer les coses i els seus propis valors, quan els pares se separen això no es perd: si el pare o la mare s’ajunta amb un altre/a, cada un tindrà els seus valors, normes o manera de fer, igual que els fills, si n’hi ha. Llavors apareixen els conflictes i les dificultats… Quines normes són les vàlides? Qui s’ha d’adaptar? Es pot educar i/o posar límits als fills de l’altre? Per sort, la teràpia familiar intenta donar solucions a reptes tan complexos i a molts altres.
En les sessions es treballa amb els membres rellevants de la situació, amb l’avaluació prèvia del terapeuta o terapeutes —és molt comú que en TF es treballi en equip— i amb el desig de participació dels membres. Durant la sessió es treballa mitjançant el diàleg i l’ús de tècniques específiques; a posteriori també es prescriuen tasques i/o exercicis per fer —molt útils per seguir avançant i generant els canvis desitjats.
Igual que la teràpia de parella, la TF està contraindicada en casos de violència o abús —és l’únic cas en què està contraindicada.
¿Quines situacions es poden treballar a Teràpia Familiar?
-
- Dificultats comunicatives i/o relacionals de qualsevol tipus.
- Processos de separació i divorci.
- Famílies d’acollida i famílies adoptives.
- Famílies monoparentals (un sol progenitor).
- Famílies reconstituïdes (nova parella amb fills de relacions prèvies).
- Canvis vitals estressants: embaràs, dolo, niu buit, jubilació, etc.
- Violència filio-parental (de fills a pares).
- Processos d’individualització: fills adolescents.
- Famílies amb membres diagnosticats de malaltia mental.
- Famílies amb membres en situació de bullying.
- Famílies amb membres consumidors de substàncies.
- Famílies amb membres que abusen de les tecnologies i/o del joc.
- Conflictes a l’empresa familiar.