SERVEIS DE
Psicoteràpia
Què és la psicoteràpia?
La psicoteràpia és un tractament de base científica. La relació entre la persona que la sol·licita i el terapeuta es basa en el diàleg i en l’ús de tècniques, recursos, tasques i exercicis que ajuden la persona a millorar significativament el seu benestar. És important tenir clar que són imprescindibles una gran habilitat i coneixement per part del terapeuta, però també —i és molt important— un compromís per part de la persona per tal que el tractament tingui èxit.
La psicoteràpia és un procés en què tots dos s’impliquen —tots dos!—, i si el que busques és una cosa ràpida que es resolgui en una sola sessió, et diré que és molt difícil que un malestar cultivat durant dies, mesos o anys pugui desaparèixer tan ràpid. Allò que ens limita, els pensaments, les emocions i els sentiments que fan mal, solen seguir patrons —conductes repetitives—, i solen estar relacionats amb fets que hem viscut o amb mancances com la falta de recursos per gestionar-los millor. Així que si el que busques és “que es resolgui sol i ràpid”, no és una bona opció per tu. Però ei!, una psicoteràpia tampoc és eterna: ha de ser específica per allò que es demanda, i quan l’objectiu s’ha aconseguit, s’acaba. Quan es torni a necessitar, si fos el cas, comença un altre procés… Com a mínim així és com m’agrada treballar a mi i com la meva formació ho comprèn. Personalment, no veig el sentit a fer teràpies de, per exemple, 2 anys amb sessions regulars cada 15 dies —o fins i tot setmanals. Els canvis necessiten temps, integració i perspectiva.
A més, el que es pretén és dotar la persona de recursos i empoderar-la perquè visqui millor la seva vida, amb menys patiment, i que sigui autònoma i capaç d’afrontar i resoldre les dificultats. Penso que un terapeuta no hauria de crear persones dependents sinó capaces, que puguin caminar i deixar-se anar de la mà que els ha acompanyat. Així de senzill!
Particularment, no acostumo a fer servir termes com teràpia, diagnòstic, pacient o malaltia. En psicoteràpia hi ha moltes maneres de tractar i prefereixo parar de persones; empro la paraula acompanyar. En definitiva, és així com veig el rol del psicoterapeuta: aquell que camina al teu costat, d’igual a igual.
Un psicoterapeuta ni té la solució dels teus problemes, ni superpoders. Descobrirà amb tu la millor manera d’ajudar-te a sentir-te millor o et proporcionarà els recursos per fer-ho. Potser et pot ajudar a afrontar les situacions que et sobrepassin o et desbordin de la manera més eficaç i adaptada. Potser tan sols t’ofereixi un espai on puguis expressar el teu dolor.
Sigui com sigui, com a psicoterapeuta et puc assegurar que no som éssers extraordinaris, que tenim emocions i que no passem per la vida sense caure… Jo caic, sento, aprenc, integro, miro, adquireixo i tiro endavant. La diferència és que a mi tots aquests processos m’apassionen i he decidit fer-los la meva professió. És a dir, que he après a caminar, i a més, pel camí he pogut aprendre conceptes i tècniques específiques que m’han ajudat i que poden ser útils als altres. Quan tot aquest coneixement esdevé teu i el pots compartir amb els altres, les probabilitats que un procés terapèutic surti bé es multipliquen, perquè guanyes habilitats i recursos per part d’algú que els coneix en primera persona i esdevenen teus. Tot això facilita una psicoteràpia enriquidora que et condueix a un canvi positiu que com que se sosté en tu, els teus recursos, el teu aprenentatge i la teva nova mirada, perdurarà en el temps i et faran sentir més capaç.
Quins tipus de psicoteràpia hi ha?
Com en la majoria de disciplines, hi ha moltes i diverses maneres d’exercir la psicoteràpia. Pels que ens hi dediquem és fàcil reconèixer-les totes, però per aquells que no són del món de la psicologia i la psicoteràpia, entendre tanta diversitat pot ser una tasca més complicada. Perquè et facis una idea, alguns dels models més practicats, estudiats i desenvolupats són: el model psicoanalític o psicodinàmic, el conductual o cognitivo-conductual, l’humanista o existencial-fenomenològic, el constructivista, i el sistèmic o el transpersonal. Sembla xinès, oi? Per sort, et diré que actualment tots aquests corrents psicoterapèutics tenen moltes coses en comú i és fàcil trobar informació sobre postulats, eficàcia i professionals a internet. Cada una d’aquestes línies requereix una formació molt específica d’una duració d’entre 3-4 anys, per norma general, a més dels 3-5 anys de formació universitària prèvia.
Si has dedicat uns minuts a llegir la secció “sobre mi” de la web, ja sabràs que la meva formació en psicoteràpia és sistèmica.
Què és la psicoteràpia o enfocament sistèmic?
És un model l’objectiu del qual és disminuir el malestar canviant les dinàmiques relacionals que tenim les persones. Per això també es coneix com a enfocament relacional —perquè es basa en relacions que poden ser de tot tipus, des de parella, família o feina fins a la relació amb un mateix.
A diferència d’altres models més analítics, com el psicodinàmic, és un model altament pràctic. No se centra en el diagnòstic i el seu subjecte, sinó en identificar patrons disfuncionals en tot el context. La mirada és integradora i tot malestar o símptoma té un origen multicausal.
A més a més, té una visió circular i no lineal de les coses, fet que enriqueix molt les possibilitats de treball terapèutic. Per entendre’ns, a la interacció el Pep escridassa la Maria i la Maria plora, una lectura lineal seria la de causa-efecte, és a dir, la Maria plora perquè el Pep l’escridassa. Si volguéssim canviar la situació amb la mirada lineal només treballaríem amb el Pep, perquè és ell que causa que la Maria plori. Però les relacions són molt més complexes que aquesta causa-efecte, i les dues conductes esdevenen alhora —escridassar i plorar—, així que en sistèmica parlem de circularitat: totes dues conductes s’alimenten. Si des de la sistèmica volem canviar la situació també podem treballar amb la Maria, o de fet, amb qualsevol dels dos que interaccionen; canviant un element del sistema es canvia tot el sistema. Aquesta és una altra premissa sistèmica i d’aquí on en prové el nom —de la totalitat d’un sistema o relacionat amb ell.
Com són les sessions?
Les sessions tenen una durada aproximada d’1 hora. De totes maneres, la primera visita dura 1 hora i mitja perquè es necessita més temps: és una primera presa de contacte, s’identifica la demanda de la persona, parella i/o família —és a dir, el motiu de la consulta— i es recullen les primeres informacions necessàries. Tot això serveix al psicoterapeuta per entendre la situació i treure les primeres hipòtesis del cas, a més de dissenyar les primeres estratègies a seguir. En general, les persones desitgen obrir-se i expressar el que fa temps que cultiven en el seu interior. La primera sessió és la primera oportunitat que molts tenen per expressar-se, i es nota. Oferint una estona extra podem garantir que siguin escoltats i que rebem la informació necessària per acompanyar-los.
Durant les sessions, el diàleg és el protagonista, encara que si el psicoterapeuta ho veu convenient, farà servir tècniques específiques de les quals el diàleg no n’és la base, com els dibuixos o les escultures. En acabar la sessió, s’acorda la propera visita, generalment als 15-21 dies, en funció de la demanda i del cas particular, i es poden demanar tasques o exercicis per fer entre sessions amb l’objectiu de seguir treballant fora de consulta. Sempre són tasques d’una dificultat baixa i sempre de manera voluntària. Un exemple seria escriure com et sents en una situació d’estrés, fer un registre de les vegades que una parella discuteix o tenir una conversa amb una persona significativa.
La psicoteràpia sistèmica només serveix per treballar amb famílies?
La sistèmica es coneix amb el nom de Teràpia Familiar Sistèmica, perquè en els seus orígens la necessitat del moment va fer que aparegués pel treball amb famílies —va ser quelcom molt innovador. La família és un sistema, però n’hi ha molts altres com els amics, la feina, l’escola, etc. Com que la parella és la primera etapa en la formació d’una família, als terapeutes familiars també se’ls denomina terapeutes de parella. De totes maneres, el model és aplicable a qualsevol situació o àmbit, perquè les persones som éssers socials que ens relacionem dins d’uns sistemes.
De fet, ja fa uns anys que va sorgir el model TIS —Teràpia Individual Sistèmica—, gràcies a grans experts sistèmics. Aquesta nova aproximació empra els coneixements i premisses del model relacional per centrar-se en el treball a nivell individual.
Quins tipus d’acompanyament psicoterapèutic puc oferir?
Amb la meva formació sistèmica et puc acompanyar en processos de Psicoteràpia Individual, Familiar i/o de Parella.
A més, tinc formació específica en l’acompanyament terapèutic en processos de dol i, juntament amb les tres anteriors, són 4 les àrees d’intervenció en què m’he especialitzat.
A les següents seccions podràs veure en quins casos concrets està indicada cada una d’elles i en què consisteixen. Si tens algun dubte o vols algun aclariment em pots contactar.