Parentalitat
Ser pare/mare avui en dia és una tasca molt complexa. La societat en què vivim és hedonista, orientada al curt termini; a moltes famílies els dos progenitors treballen i això fa que els fills passin més temps amb els avis o a guarderies/col·legis. Cada vegada hi ha més separacions, divorcis, monoparentalitat o famílies reconstituïdes. Les jornades laborals són llargues, l’estrès i la càrrega de treball no permeten un ambient relaxat a casa i hi ha infinitud de situacions que poden dificultar les relacions paterno-filials. A tot això s’hi suma que hi ha més consciència sobre l’educació i que cada vegada hi ha més coneixement sobre la importància de criar i educar més enllà de les necessitats bàsiques.
Quan parlem de paternitat ens referim a tot el que engloba els diferents aspectes de com criar els fills. La paternitat positiva té com a objectiu fonamental l’interès superior del nen i el seu desenvolupament total, a través dels límits, del respecte i de la col·laboració, sense recórrer a mètodes punitius —càstigs— ni violència.
El món canvia, evoluciona i per tant també les pràctiques i el coneixement. Per exemple, actualment seria impensable que un mestre pogués exercir la violència sobre l’alumne, mentre que no fa tants anys —30 o 40 anys— aquest fet era totalment normal; no només no sorprenia, sinó que es justificava i es considerava necessari per “instaurar” la disciplina i el respecte del nen a l’adult. Així doncs, si a les aules hi ha hagut tal canvi, ens hauria d’estranyar que comenci a canviar a casa? I és que no, la paternitat positiva no és una moda, sinó una manera de fer conscient i el resultat de veure les conseqüències dels mètodes educatius fins ara emprats.
Per mi, que treballo amb famílies, descobrir la paternitat positiva ha sigut molt important. Sempre havia pensat que hi havia d’haver una manera de prevenir el dolor, les dificultats relacionals, tanta carència afectiva i tanta repetició de patrons disfuncionals en els adults. L’experiència em diu que moltes vegades aquests patrons estan relacionats amb el nen interior ferit que tots els adults portem a dins. La meva necessitat de trobar alguna cosa més aviat preventiva va coincidir amb un moment en què la disciplina positiva havia arribat a Espanya i es començaven a formar educadors. La formació, sobretot experiencial, va ser molt enriquidora i constituir un abans i un després en el treball amb famílies.
Cada vegada es reconeix més la importància del context familiar en l’educació, el desenvolupament i la salut integral de les persones. Els principis de la paternitat positiva estan contrastats i basats en l’evidència científica i fins i tot els governs i ajuntaments treuen polítiques i programes orientats al desenvolupament de les competències parentals. Com és que les institucions inverteixen en això que fins fa poc eren només qüestions de cada família? Molt senzill! És més rentable invertir en polítiques preventives que en intervencions en els diversos sistemes de salut, educatius o judicials.
Si volem treballar amb famílies hem d’entendre aquest nou coneixement i manera de fer. Professionalment no treballo directament amb nens, però treballo les situacions que requereixen un acompanyament dels menors a través dels pares. Mai m’ha agradat problematitzar els nens, i amb la meva formació sistèmica sé que canviant un element del sistema canvia tot el sistema, així que només treballo amb adults. En realitat, no deu ser tan descabellat: si ens hi fixem, els tallers, conferències o consultes de paternitat i disciplina positiva que hi ha estan dissenyats pels pares. No hi ha cap nen que hi participi activament, oi?
Un altre punt que considero important en l’abordatge de la paternitat és que m’agrada diferenciar dos moments clau, i a partir d’aquesta diferència ofereixo un tipus d’acompanyament o un altre.
Embaràs, infertilitat i nova parentalitat: va des que la parella —encara de dos— està intentant concebre o hi ha embaràs, fins als primers mesos/anys que el fill/a ha arribat a les seves vides. En qualsevol d’aquests tres moments hi ha un component de canvi de cicle vital i de rol que pot portar dificultats, pors o malestar significatiu, tot i ser un moment que està “socialment anunciat” com a feliç i positiu. Resumint, aquest és l’acompanyament a l’embaràs, infertilitat o nova paternitat.
Adquisició d’habilitats parentals -Disciplina Positiva-: fa referència al moment en què els pares que porten un temps en el seu nou rol comencen a adonar-se que els seus fills tenen necessitats no només fisiològiques, nutritives o d’afecte, sinó també d’estimulació, socialització, protecció i resiliència per les quals necessiten adquirir certes competències, i busquen ajuda professional per aconseguir-ho. Això engloba tallers, conferències o consultes de disciplina positiva.