ESPECIALISTA EN
Mediació Familiar
La mediació és aplicable a tots aquells àmbits en què hi hagi un conflicte i les parts desitgin accedir-hi voluntàriament. Potser el camp d’aplicació més conegut dins la mediació familiar és el de les separacions i/o divorcis. Com que cada parella és única i diferent cada cas també ho serà. És important entendre la demanda específica de cada parella i l’evolució del conflicte per poder facilitar el procés de la manera més satisfactòria i breu possible.
Les parelles que sol·liciten o recorren a la intervenció d’un tercer neutral i expert —o sigui, d’un mediador— són parelles que desitgen, conjuntament, trobar una manera pacífica d’acabar la relació i que no saben o no poden sobreposar-se al conflicte, bé per falta de recursos o bé perquè necessiten més orientació i cert acompanyament per aconseguir-ho. En la gran majoria de casos parlem de parelles que tenen com un dels objectius principals mantenir la relació cordial i de col·laboració amb l’altre per evitar futurs conflictes, i en especial evitar un impacte negatiu als fills.
Què es pot negociar —via la mediació— en casos de separació/divorci?
Hi ha tres àrees principals a negociar:
- Relatives a la Paternitat
- Custòdia.
- Règims de visita i distribució del temps.
- Vacances.
- Residència dels fills.
- Acords en la presa de decisions pel que fa a l’educació, salut, extraescolars, etc.
- De gestió econòmica
- Necessitats econòmiques dels menors.
- Acords de manutenció pare/mare.
- Acords manutenció ex-parella
- Acords sobre les despeses:
- Ordinaris: Són els bàsics i necessaris, quotidians, com alimentació o roba.
- Extraordinaris: Els que van sorgint, com anar al dentista o unes ulleres.
- Voluntaris: Els no bàsics que els pares consenten, com una excursió, una bicicleta.
- Sobre el repartiment de béns
- Negociació sobre el repartiment de propietats.
- Negociació sobre el repartiment de deutes comuns.
Beneficis específics de la mediació familiar en cas de separació/divorci:
- Facilita la cooperació entre ex-cònjuges i manté les relacions.
- L’ambient de cooperació actua com a factor protector dels fills.
- Els fills no han d’assistir a les sessions —si ho desitgen poden assistir a una informativa prèvia—, cosa que delimita el conflicte als pares.
- Efecte preventiu:
- La mediació dificulta que els pares utilitzen als fills pels seus propis interessos i evita la manipulació, el xantatge o l’extorsió dels fills.
- Fomenta el benestar dels fills i els protegeix de futurs problemes emocionals i/o psicològics a causa del conflicte mal gestionat.
- Els acords neixen de les parts implicades, no són imposats, cosa que augmenta el compromís a mantenir-los i respectar-los.
- Menor cost emocional per tots els membres.
- Menor desgast psicològic i físic que un judici.
- Menor inversió de temps i diners.
És obligatori arribar a acords durant la mediació?
Si bé un dels objectius de la mediació és arribar a acords, no sempre es pot garantir que sigui així, perquè el mediador no és un jutge que dicta una resolució, i per tant, no hi ha cap obligació de tancar “el cas”. Els implicats ho intenten, el mediador utilitza totes les tècniques, coneixement i experiència, però de vegades no s’aconsegueix, o s’aconsegueix només en algunes de les àrees. Hi poden haver, per exemple, acords en la paternitat però no en el repartiment de béns. Arribats a aquest punt és decisió de les parts implicades si volen seguir amb el procés de mediació, si volen recórrer a la via judicial només per les àrees en desacord —mantenint els acords via mediació— o si ho resolen tot via judicial.
Per sort, en mediació familiar les taxes d’èxit són molt positives.
Es pot fer teràpia i mediació a la vegada?
En un procés de mediació es pot abordar qualsevol preocupació o necessitat que sorgeixi. De vegades —com en el meu cas— els mediadors també són psicoterapeutes i les parts que ho desitgin podran sol·licitar un acompanyament complementari al procés de mediació. En funció de la demanda i necessitats de les parts, el mediador-terapeuta ha de decidir si és ètic, professional i adequat assumir totes dues demandes o si és millor derivar-ho a un altre professional. Per això és indispensable que tot mediador que assumeixi la demanda psicoterapèutica pugui garantir els principis de voluntarietat, neutralitat, imparcialitat i confidencialitat durant la mediació.
Quines altres situacions conflictives poden ser objecte de mediació familiar?
Qualsevol situació on hi aparegui un conflicte entre persones amb una relació de parentiu; les més conegudes són:
- Empresa familiar.
- Herències i successions.
- Conflictes intergeneracionals.
- Conflictes econòmics.
Durada del procés de mediació familiar:
Com que cada cas és únic és difícil generalitzar. Així i tot, les dades indiquen que de mitjana són necessàries entre 5 i 8 sessions.
A les dues o tres primeres es fan la sessió informativa i les entrevistes, que serveixen per conèixer els interessos i punts de vista de les parts, i ja a les posteriors es porta a terme la negociació per cada una de les àrees en què es desitja negociar.
La mediació familiar té valor legal?
La mediació és una alternativa a la resolució de conflictes per via judicial, és a dir, que no hi ha un jutge que dicti sentència i que del seu incompliment s’en derivin conseqüències legals per a les parts. Ara bé, i això és molt important, d’acord amb la Llei de Mediació 5/2012 el resultat del procés de mediació extrajudicial pot elevar-se a escriptura pública a través d’un notari i obtenir així el seu imperatiu legal.
Realitzant aquest acte d’elevació a escriptura pública – fora de l’àmbit d’actuació del Mediador, ho fan les parts- l’acord haurà de respectar-se i del seu incompliment es derivaran les conseqüències oportunes.
Quan el procés de mediació extrajudicial culmina amb un acord, el mediador el redacta i ambdues parts el signen. Si les parts no volen anar més enllà, utilitzaran l’acord amb flexibilitat i bona fe, entre elles. Si hi hagués incompliment haurien de decidir llavors quines mesures prendre. Poden gestionar-ho entre elles, recórrer de nou a la mediació extrajudicial o accedir a la via judicial. Sempre serà decisió de les parts com desitgen utilitzar l’acord assolit i com volen garantir el seu compliment.
Dins l’àmbit de la mediació existeix també la mediació intrajudicial. És aquella on un jutge ha estimat oportú que durant un procés judicial, s’interposi un procés de mediació, en el qual les parts puguin o no arribar a un acord. Si les parts accedeixen han de fer-ho de manera voluntària. Quan això passa el procés judicial queda suspès temporalment a espera del resultat de la mediació. Si aquest procès acaba en acord llavors es pot demanar l’homologació de l’acord davant el jutge, i aquest l’executa.
L’única diferència entre la mediació intrajudicial i l’extrajudicial és l’àmbit des del qual arriben els casos. No hi ha diferències en el procés, la figura del mediador o en les eines utilitzades.
Contraindicacions de la mediació familiar:
Per sort, la mediació familiar es pot aplicar a gran varietat de casos. Tot i així, n’hi ha alguns en què no es podrà dur a terme:
- Una de les persones implicades o afectades no vol separar-se/divorciar-se.
- No hi ha voluntarietat dels implicats per iniciar un procés de mediació.
- Violència familiar a la parella i/o amb els fills.
- Un o més implicats en el conflicte està sota els efectes del consum de drogues.
- Situacions d’abús.
- Un o més membres no està en plenes facultats mentals per malaltia mental o degenerativa.