Mediació
Què és la mediació?
Saps què és la mediació? És aquell terme tan de moda que aparentment tots coneixem en major o menor mesura, oi? Doncs et diré que la mediació és molt més del que aparenta el terme: va més enllà d’un tercer “mediant” entre dues parts en conflicte; la mediació, tot i ser jove, està molt elaborada. És una disciplina exigent que requereix grans habilitats per part del mediador, semblant a la psicoteràpia, però aquí, a més, hi ha una sèrie de regles i principis que són indispensables perquè tingui èxit.
Però anem per parts: primer què és i després com funciona. La mediació és una alternativa no judicial a la resolució de conflictes, o sigui que té lloc a fora del jutjat Fins fa poc, el més típic a Espanya era utilitzar la demanda judicial en haver-hi un conflicte. Amb interessos diferents per part dels implicats, només es coneixia aquesta via, que deixa clarament un guanyador i un vençut; és a dir insatisfacció en una de les parts, a part del col·lapse dels jutjats.
De fet, els americans ja en els seixanta van viure una situació similar. Els jutjats americans estaven col·lapsats i desbordats de tanta demanda judicial i moltes vegades les sentències no feien més que agreujar els conflictes. Davant de tal panorama es veieren forçats a inventar noves maneres de resoldre conflictes fora dels tan estressats jutjats. I qui ho va fer? Doncs els més prestigiosos, és clar!, l’escola de dret de Harvard. Van trobar diverses alternatives de resolució de conflictes —conegudes com ADR—, i una d’elles és la mediació.
Bé, ara que sabem què és la mediació, què entenem per conflicte? Aquí una de les definicions al meu parer de les més completes que existeixen del terme:
“Podem definir conflicte com aquelles situacions de disputa o divergència en què hi ha una contraposició d’interessos, necessitats, sentiments o objectius, conductes, percepcions, valors i/o afectes entre individus o grups que defensen les seves metes com mútuament incompatible” (Vicenç Fisas i Armengol, 1998).
Definim la mediació? És clar! És un procediment pacífic i voluntari que busca arribar a l’acord entre les parts mitjançant un tercer neutral sense autoritat per imposar ni decidir, i en què es preserven o enforteixen les relacions futures de les parts afectades. És important tenir clar que la solució ve sempre de les parts, mai ve imposada o decidida per part del mediador. El mediador no diu “tu tens raó”, “tu no la tens”; és només una figura que ho facilita. I què s’aconsegueix així? S’arriben a acords satisfactoris per les dues parts, allò que en anglès s’anomena “win win situation”, és a dir, una situació en què tots guanyen. Ja no hi ha vencedor i vençut.
Els 10 beneficis de la mediació:
- Major rapidesa de resolució que un judici.
- Menor cost econòmic.
- Permet la continuïtat de la relació entre les parts.
- Menor deteriorament/desgast emocional per les parts.
- Dona a les parts un major control de la resolució negociada pel fet que no és imposada.
- Major satisfacció amb els resultats.
- Garanteix la confidencialitat i ofereix major intimitat que els jutjats.
- Efecte preventiu: ambdues parts en surten beneficiades i per tant els acords perduren en el temps i s’eviten futurs conflictes.
- Ofereix un espai d’aprenentatge: s’adquireixen eines, habilitats i coneixements durant el procés.
Principis:
Una vegada que sabem què és la mediació i quins beneficis té respecte a altres mètodes o tècniques de resolució de conflictes, és important entendre els principis que la sustenten. Els quatre principis essencials de la mediació són:
Com funciona?
ABANS: Abans del procés hi ha una fase de premediació on el professional mediador avalua si la mediació és apropiada en aquell cas i conflicte en particular. Si ho és s’explora la voluntarietat de les parts que han de participar i s’explica en què consistirà el procés.
DURANT: Es reuneixen les parts i el mediador, que es presenta, presenta els principis de la mediació, les regles del joc —com respectar els torns, no cridar, ser puntual, etc.—, i es firma un contracte de confidencialitat. Després es cedeix la paraula als implicats a temps iguals per exposar la seva visió del problema i allò que consideren rellevant. El mediador empra eines i tècniques per redefinir el problema i facilitar que les dues o més parts arribin a un acord. A cada sessió es pot abordar un o diversos temes a negociar.
DESPRÉS: Es fa un seguiment dels acords establerts. Es realitza de manera voluntària —si les parts no ho volen no hi ha seguiment— i sempre en funció del tipus de mediació realitzada i dels acords obtinguts, ja que no és necessari el seguiment en tots els processos. La modalitat pot ser telefònica i/o mitjançant trobades presencials.
Duració del procés:
Per norma general la mediació és un procés curt. De totes maneres, és difícil determinar-ne la duració exacta perquè depèn en gran mesura del tipus de conflicte, evolució, i solucions proposades.
Sí que es pot garantir, però, que serà el més breu possible i les seves actuacions es concentraran en el mínim nombre de sessions necessàries. Per uns casos poden ser necessàries tres sessions i per altres sis. Igualment, una sessió pot durar 1,5 hores en uns casos i 3 hores en altres.
Tipus de mediació segons àmbit d’aplicació:
- Mediació Familiar.
- Mediació Laboral.
- Mediació Escolar.
- Mediació Comunitària.
- Mediació Intercultural.
- Mediació Sanitària.